Defensa de l’accés al dret a la ciutat a través del reordenament urbà participatiu i l’accés al títol de DUAT (dret d’ús i aprofitament de la terra) en els barris informals de Maputo.
País: Moçambic
Estat actual: en curs
Data d’inici: 2017
Àmbit de Treball: Cooperació internacional
Contrapart i col·laboradors: Conselho Municipal de Maputo (CMM), Ordem dos Advogados de Moçambique (OAM), Instituto de Acesso à Justiça (IAJ)
Pressupost: 137.083€
Finançadors: Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Pamplona i SELAVIP.
Beneficiaris: Habitants dels barris informals de Maputo.
Objectius Generals: Defensar el dret a l’habitatge digne en els barris informals de Maputo.
Objectius Específics: Facilitar l’accés al títol de DUAT (títol de tinença de la terra).
Context
El reconeixement del dret de tinença de la terra per als habitants dels barris informals és una eina per fomentar un model de ciutat més just i igualitari; i forma part de la defensa del dret a la ciutat de les famílies amb menys recursos.
Aquest treball de planificació urbana permet, a més de forma complementària, millorar la xarxa d’espais públics per crear espais d’interacció comunitària, carrers més segurs i més accessibles per a tothom.
La participació ciutadana és imprescindible en aquest projecte, tant en l’accés als títols de terres (DUAT) com en la millora dels espais lliures. Aquesta voluntat del Municipi de Maputo d’incentivar i acompanyar iniciatives ciutadanes per a la millora dels barris informals (com és aquesta experiència d’elaboració amb la participació de la població de Plànols de Parcel·lació) incideix en la promoció de la governança local i en el dret de la població de guanyar sobirania en el territori que ocupen empoderant i fomentant les capacitats de la comunitat per una governança democràtica local.
Aquest projecte aprofundeix en l’actual línia de treball del Municipi de definició de plans i metodologies d’intervenció per a la millora i requalificació dels barris informals, que representen un pas més per al disseny de noves polítiques públiques municipals de gestió de la terra.
D’altra banda, el treball conjunt amb el Municipi és molt important, ja que millorar les vies de comunicació entre el Municipi i els líders comunitaris i, per tant, amb la població, és positiu no només per millorar la gestió dels conflictes, sinó també per adequar polítiques i intervencions a les necessitats de la població i enfocar millor els recursos dels quals disposa el Consell Municipal de Maputo.
Finalment, l’estratègia de crear xarxes de suport entre els veïns i les veïnes i establir un mecanisme d’estalvi comunitari per facilitar la contribució de la població a les despeses de la formalització dels seus títols de terra (DUAT) representa, encara que de forma molt puntual, un suport, o més aviat un reconeixement, a les iniciatives d’economia social i solidària que ja es donen actualment a Moçambic.
Objectiu del projecte
El projecte té com a objectiu defensar un accés no discriminatori a la ciutat i als serveis i oportunitats que aquesta ofereix. Treballem per evitar que es reforci un model d’expansió urbà poc sostenible i summament desigual, en el qual les famílies amb menys recursos es veuen sistemàticament expulsades a la perifèria.
El Municipi de Maputo és conscient de la urgència de trobar una solució que implica la requalificació dels barris informals.
El projecte aborda el dret a la ciutat des de dues perspectives:
- reducció dels conflictes derivats d’una tinença insegura de la terra
- millora de la xarxa d’espais públics als barris informals.
Aquestes dues perspectives convergeixen en l’experiència d’elaboració, de forma participativa, de plànols de parcel·lació als barris informals que permeten la regularització de l’ús de la terra i paral·lelament la millora dels espais públics dels barris.
Com ho fem?
La participació dels ciutadans és imprescindible, per una banda, per crear acords que empoderin els veïns i veïnes dels barris informals de Maputo i els protegeixin dels processos especulatius incipients i, per l’altra, perquè es produeixi una apropiació dels espais públics que asseguri la seva preservació.
Promovem el dret a la ciutat i la cohesió social mitjançant la provisió de béns públics locals, des d’un enfocament de drets i d’equitat de gènere.
Acompanyem els processos de planificació urbana i de creació d’espais públics orientats a la creació de ciutats més cohesionades i més sensibles amb les persones amb discapacitats físiques.
Volem també ampliar les capacitats de gestió de les institucions públiques i de les comunitats locals per garantir l’accés als serveis de salut, a l’aigua potable i al sanejament de la població, el tractament de residus, la sostenibilitat ambiental i promoure la sobirania alimentària, entesa com el dret dels pobles a determinar les seves polítiques alimentàries de producció i distribució, i l’accés a la terra i als recursos naturals; donant suport a les iniciatives d’economia solidària local.
Maputo i el barri de Chamanculo C
La configuració urbana de Maputo, la capital de Moçambic, és encara hereva d’una dinàmica colonial en la qual la ciutat tenia dues zones diferenciades: un àrea central “de cimento” dotada d’infraestructures i els barris informals anomenats de “caniço” en la perifèria. Aquests barris informals van aparèixer en l’època colonial però va ser durant la guerra i en els anys posteriors, quan es va accentuar l’èxode rural, desbordant-los.
El barri de Chamanculo C es troba en el Districte Urbà nº2, Nlhamankulu, en la primera corona d’assentaments informals de Maputo, que correspon a aquells barris de creació més antiga. El Districte Urbà de Nlhamankulu té una població de 158,723 habitants (INE 2013) el que representa un 13.3% de la població de Maputo.
D’acord amb les dades del cens de la població de 2007, Chamanculo C, amb una extensió de 140 Ha, té una població d’al voltant de 25.300 persones distribuïdes en 74 quarteirõés ( la divisió administrativa més petita del territori a les ciutats i que corresponia en origen a un grup de 50 famílies equivalent més o menys a una illa de cases. En l’actualitat, a causa dels augments de població hi ha quarteirõés que poden tenir moltes més famílies). El barri té una estructura urbana no planificada amb àrees residencials amb alta densitat i escassos espais públics i equipaments urbans (al voltant de 20% d’espai ocupat per la Xarxa d’Espais Lliures Públics i equipaments quan es recomana aproximadament un 40%).
L’origen informal d’aquests barris que van acollir i encara acullen a migrants del món rural, implica que el model habitacional predominant sigui l’unifamiliar. No obstant això, les altes densitats que s’han aconseguit a causa de la posició privilegiada d’aquests barris han desencadenat una situació crítica amb unes condicions d’insalubritat i inseguretat (inundacions per sòls saturats, sanejament precari, incendis, etc.) incentivades per la falta d’infraestructures i precarietat de les construccions.
Els espais públics són pràcticament inexistents i els carrers s’han fet més estrets a mesura que han anat arribant noves famílies o que el veïnat ha anat ampliant les seves cases i patis fins a crear una condicions d’accessibilitat molt precàries, que incideixen i agreugen molts dels problemes del barri.
L’elevada densitat i la diversitat soci-econòmica són valors característics d’aquests barris perifèrics
Chamanculo C té una població predominantment jove (80% de la població té menys de 40 anys) que representa una important força de treball. Aquesta combinació de factors permet que els barris suburbans més cèntrics siguin un pol d’activitat econòmica -majoritàriament informal- molt dinàmics.
La majoria dels habitants desenvolupen activitats productives al barri i una gran part d’ells (76%) es beneficia de la proximitat del barri amb el centre de ciutat per realitzar les seves activitats econòmiques.
En l’àmbit social, una classe mitjana incipient conviu amb famílies sense recursos i coexisteixen en aquests barris diferents tipus habitacionales que van des d’habitatges molt precaris a urbanitzacions tancades o habitatges unifamiliars de classe mitjana.
A Maputo prop de 75% de la població viu en barris sense serveis
La major part de la població viu amb serveis limitats en cases poc adequades i la gran majoria no té cap títol que acrediti el seu dret d’ús de la terra. El centre urbà, dotat d’infraestructures, està desbordat i existeix un dèficit d’habitatges accessibles per a una població de classe baixa, que es veu sistemàticament expulsada a la perifèria de la ciutat. A les àrees peri-urbanes, el model habitacional de la ciutat segueix estant molt inspirat en les lògiques rurals (grans parcel·les amb espai per a l’agricultura) mentre que en algunes àrees dels barris informals propers al centre ja s’han aconseguit densitats de població considerablement altes (70-80 habitatges/Ha), però sense una estructura urbana adequada i amb alts nivells de precarietat de l’hàbitat.
Els pocs espais lliures públics que queden, com espais de reunió o àrees on practicar esport, van desapareixent per acollir a famílies que majoritàriament busquen un habitatge més proper als seus llocs de treball al centre de la ciutat. Moltes d’aquestes construccions i aquests acaparaments de terra es produeixen de forma clandestina, de nit quan els altres veïns dormen, la qual cosa moltes vegades impedeix la que puguin deterneir-los. Això dificulta la labor de fiscalització dels líders comunitaris que són els responsables de vetllar pel compliment de les normatives municipals i dels drets i deures dels ciutadans als barris.
Els carrers es van consumint per donar lloc a carrerons mínims i els veïns construeixen els murs més alts per delimitar les seves parcel·les i així protegir-se de la inseguretat d’aquests carrerons, fet que genera al seu torn més inseguretat.
El Conselho Municipal de Maputo (CMM) té uns recursos escassos per fer front a la magnitud del problema i encara que ja s’estan aprovant Plànols Parcials d’Urbanització (PPU) per a alguns d’aquests barris informals, la realitat és que no s’arriben a implementar. Això crea una situació de paràlisi als barris on hi ha un planejament urbà que anuncia canvis però que no arriben a beneficiar a la població (que no sap si invertir en millores dels seus habitatges).
Aquesta falta de parcel·lació i el teixit urbà actual, summament desordenat i dens sense una xarxa
d’espais lliures públics i equipaments adequada, dificulten el futur desenvolupament dels assentaments informals si no és a través de la “creu i ratlla”.
Finançadors:
