La massiva emigració interna espanyola cap a Barcelona després de la guerra civil va donar feina a centenars de milers de conciutadans i va fonamentar el progrés de l’espai urbà i la integració dels immigrants en el teixit social. Però des dels anys 60 va tenir un efecte col·lateral: les barraques».
Amb l’aparició d’ajuntaments democràtics a tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona, van sorgir polítiques d’erradicació dels habitatges d’emergència. Amb tal èxit que, cap a finals del segle XX, la indesitjada «externalitat» semblava controlada.
No obstant això, a partir del 2005 i anys següents el fenomen ha tornat, pel que sembla per quedar-se. Han canviat els actors, entre els quals destaquen les persones migrants estrangeres, principalment del Magreb i de l’Àfrica Subsahariana, i a partir del 2010, amb la recrudescència de la crisi econòmica, s’han sumat col·lectius d’altres nacions, a més d’actors locals.
Aquest vídeo alerta sobre la situació present del nou barraquisme a Barcelona. És un nou repte per a la nostra vida democràtica.
