Els mesos de març i abril són períodes emblemàtics en la lluita pels drets de les dones, especialment amb la celebració del Dia Internacional de la Dona al març i el Dia de la Dona Moçambiquesa a l’abril. Aquestes dates no només commemoren, sinó que també visibilitzen el coratge, la resistència i el paper fonamental de les dones en la construcció i transformació de la societat moçambiquesa.

Context històric i cultural
Moçambic, un país amb una rica diversitat cultural i una història marcada per la lluita per la independència i la reconstrucció postcolonial, ha vist com les dones han assumit rols clau en tots els àmbits. Des de les guerrilleres que van lluitar per l’alliberament nacional fins a les líders comunitàries que avui treballen pel desenvolupament local, les dones moçambiqueses han demostrat una capacitat extraordinària per superar adversitats.
Tanmateix, persisteixen desafiaments estructurals. La desigualtat de gènere, la violència basada en el gènere (VBG) i les barreres econòmiques limiten el ple desenvolupament de les dones. Segons dades recents, prop del 40% de les dones moçambiqueses han patit algun tipus de violència física o psicològica, i només el 25% ocupa càrrecs de lideratge en el sector públic i privat.

L’educació com a eina d’apoderament
L’educació és la pedra angular de l’apoderament femení. A Moçambic, diverses organitzacions, com ASFE, han implementat programes per garantir que les nenes i adolescents tinguin accés a una educació inclusiva i de qualitat. Aquests programes no només se centren en l’escolarització, sinó també en la formació en drets humans, igualtat de gènere i habilitats per a la vida.
Dades clau:
- Taxa d’alfabetització femenina: tot i haver augmentat en l’última dècada, encara se situa en un 60%, davant el 75% dels homes.
- Matrícula escolar: les nenes representen només el 45% de l’alumnat en educació secundària, a causa de factors com el matrimoni infantil i la pobresa.
Violència de gènere: un desafiament pendent
La violència basada en el gènere (VBG) continua sent una pandèmia silenciosa a Moçambic. Segons un informe d’ONU Dones (2023), 1 de cada 3 dones ha patit violència física o sexual en algun moment de la seva vida. Les formes més comunes de violència són:
- Violència física: la més estesa i normalitzada en moltes comunitats.
- Matrimoni infantil: Moçambic té una de les taxes més altes del món, amb un 48% de nenes casades abans dels 18 anys.
- Violència econòmica: limitació de l’accés a recursos financers per part de parelles o familiars.
Accions per combatre-la:
- Llei de Prevenció i Lluita contra la VBG (aprovada el 2021): estableix penes més dures per als agressors i protegeix les víctimes.
- Protocol Multisectorial…
- Centres d’acollida: espais segurs on les dones reben suport psicològic, legal i mèdic.
Dones en la política i l’economia
Encara que lentament, les dones moçambiqueses estan guanyant espai en àmbits tradicionalment dominats per homes.
Logros recents:
- Representació política: les dones ocupen el 40% dels escons al Parlament, gràcies a lleis de quotes de gènere.
- Emprenedoria formal femenina: el 35% de les petites empreses estan liderades per dones, especialment en sectors com l’agricultura i el comerç formal.
- Cal destacar que, en el sector informal —del qual no hi ha dades oficials—, l’emprenedoria femenina arriba a percentatges més alts.

Reflexions finals: cap a un futur igualitari
Els avenços són innegables, però el camí cap a la igualtat plena encara és llarg. Per accelerar el progrés, cal:
- Polítiques públiques amb perspectiva de gènere: inversió en educació, salut i ocupació per a les dones.
- Participació comunitària: implicar homes i nens en la lluita per la igualtat.
- Suport internacional: cooperació amb ONGs, agències internacionals, etc.
Conclusió
Les dones moçambiqueses són el pilar invisible que sosté el país. La seva força, resiliència i capacitat de transformació són motors de canvi. En aquest Dia de la Dona Moçambiquesa, reafirmem el compromís de treballar per un futur on totes les dones i nenes visquin lliures de violència, amb accés a oportunitats i amb ple exercici dels seus drets.