L’injusticia de pagar la cèdula d’un habitatge que no es teu, sinó del banc
Gairebé tots sabem, més o menys, com ha anat la història. Com l’explosió de la bombolla immobiliària ens ha portat a la situació actual. Amb el beneplàcit d’alguns polítics i la passivitat d’altres es va promoure la mercantilització salvatge d’un dels drets humans bàsics: el de l’habitatge.
L’efecte ha sigut deixar a milers de famílies sense la possibilitat fer front a la seva hipoteca, provocant una situació de misèria en la que es veuen també compromeses altres necessitats bàsiques: l’alimentació, la roba, la sanitat, l’educació,… Una situació d’emergència que hauria de ser considerada com a tal per part dels que ens dirigeixen.
Les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca ajuden, des de fa uns cinc anys, aquestes persones, recolzant-les i assessorant-les en el procés d’intentar obtenir, a canvi del seu habitatge, la condonació del deute contret. En cas d’aconseguir acordar la dació en pagament ,després d’una llarga i dura negociació, els bancs els exigeixen el lliurament de la cèdula d’habitabilitat de l’habitatge.
La ONG Arquitectes sense Fronteres ha estat col•laborant amb diferents PAHs en la tramitació d’aquestes cèdules, reduint el seu cost al del desplaçament d’un tècnic més el de les taxes administratives. Tot i que es considera injusta l’exigència de pagar la cèdula a les persones desnonades, el que es pretenia era posar punt i final de la manera més ràpida possible a aquests processos tan penosos.
Tot i així la detecció d’incompliments normatius a la inspecció de l’habitatge podia complicar la realització de la cèdula, ja que la seva esmena, en cas de ser possible, comporta normalment reparacions que suposen nous costos i demores. Cal també tenir en compte que a una part important de les compravendes realitzades durant els anys del boom immobiliari, que ara són objecte de la dació, no es va aportar cap referència a aquest document, encara que això ja era requerit per la legislació. Ara es fa recaure aquesta càrrega sobre els que es veuen obligats a renunciar a l’habitatge per motius econòmics aliens a la seva voluntat, quan finalment, en quedar els immobles cedits desocupats, només els bancs es beneficien de la cèdula, ja que s’estalvien tramitar-la en el moment de la seva següent venda o lloguer.
Considerant que, pels motius exposats, la situació a part d’injusta és anòmala , ara fa uns mesos es va decidir interpel•lar els representants polítics recordant-los la situació i demanant-los la seva intervenció. Després d’enviar un escrit a tots els grups parlamentaris, es va mantenir una reunió al Parlament de Catalunya a la que van assistir, a part de representants de ASF y la PAH, representants de la CUP, el PSC i CiU.
Durant aquesta reunió el representant de CiU va facilitar una nota interpretativa de la legalitat vigent, emesa per la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana i adreçada al Col•legi de Notaris, on es comunica la possibilitat d’exoneració de cèdula per als casos de dació en pagament i, conseqüentment, la no obligatorietat de lliurar-la per part dels afectats.
Tot i així des de ASF seguim considerant que, tractant-se d’una situació com l’exposada, aquesta exoneració hauria de quedar expressament ratificada mitjançant la modificació de la Llei del dret a l’habitatge, que és la que ho regula.
També creiem que els polítics s’haurien d’implicar d’una forma molt més activa, directa i responsable en circumstàncies en les que, com a aquesta, es veuen compromesos drets humans bàsics i en les que els més febles són els més perjudicats.
Voluntari del Grup de Cooperació Local d’Arquitectes sense fronteres