En Arquitectura Sense Fronteres Catalunya treballem per a generar consciència social i denúncia de la vulneració del dret a l’habitatge perquè aquest acabi sent el nucli de les polítiques públiques des dels governs, tant municipals, com a autonòmics i nacionals.
Des de l’inici de la Democràcia, l’any 1978, no hi ha hagut polítiques justes respecte a l’habitatge. La pandèmia de Covid-19 ha posat de manifest la crisi en tots els àmbits, però ha agreujat especialment l’àmbit residencial.
Per aquest motiu, hem redactat el Manifest per al dret a l’habitatge digne davant l’emergència econòmica i residencial.
L’article 47 de la Constitució diu:
«Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per a impedir l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics»
Totes les Administracions són responsables que es compleixi aquest article: Administració Central, Autonòmica, Diputacions i Ajuntaments. Per tant, fins que no es resolgui el problema, cal actuar amb continuïtat amb els següents punts mínims:
1. Ni un sol desnonament mentre no es compleixi l’article indicat, si els i les residents estan en situació de vulnerabilitat econòmica i/o residencial.
2. Polítiques d’emergència residencial a tots els nivells:
- Petits/es propietaris/es o tenidors/es: estudiar cas per cas per a adoptar mesures intermèdies concordes a la situació de les persones propietàries i inquilines.
- Grans propietaris/es: estudiar les possibilitats de cessió de més habitatges i negociar compensacions segons els casos, estudiant cas per cas.
- Impedir la interposició de demandes per impagament o extinció de contractes en cas de famílies vulnerables així com entitats o iniciatives de l’economia social i solidària, petit comerç i persones autònomes, que no poden fer front als lloguers dels seus locals.
- Transformació de les ordenances per a fer adaptacions per a possibilitar més habitatges. Per exemple: reconvertir plantes baixes en habitatge complint amb totes les normes d’habitabilitat, tal com ja es fa en alguns municipis per exemple a Barcelona (entenent habitabilitat com el conjunt de requisits funcionals, dimensionals, de seguretat, salubritat, estalvi d’energia i acústica que han de complir els habitatges per a ser habitades de manera digna, adequada i accessible).
- Expropiar via urgència finques que fa molts anys que estan buides.
- Inspeccionar finques ocupades per a veure si són transformables.
- Inspeccionar finques en masoveria urbana per a valorar si poden acollir-se a alguna ajuda.
3. Inspecció sistemàtica i constant de Cèdules d’Habitabilitat, especialment les de grans propietaris/es, on es menteix sovint.
QUÈ VOL DIR TOT AIXÒ?
- Complir l’article 47 de la Constitució.
- Treballar sense descans institucions, entitats i societat civil per a millorar dia a dia el dret a l’habitatge i anar cap a un dret ple i efectiu.
- Invertir on realment és necessari.
- Acabar amb el sotsarrendament.
- Protecció dels preus dels lloguers evitant especulacions que exclouen a les persones més desfavorides.
Fa més de quaranta anys que tenim la nova Constitució 1978. Aquesta és l’única gran pregunta:
NO HEM ACONSEGUIT SOLUCIONAR EL TEMA CONSTITUCIONAL DE L’HABITATGE, O NO HEM VOLGUT FER-HO?
La col·laboració de TOTES les Associacions que treballem sobre el tema és imprescindible perquè les Administracions puguin solucionar el problema de manera real.
UNEIX-TE AL NOSTRE MANIFEST!
