Salvi Ros, arquitecte i expatriat a Moçambic, és el cap de projectes d’Arquitectura Sense Fronteres per contribuir a erradicar la violència de gènere. En aquestes línies ens escriu sobre el procés d’elaboració del Pla Estràtegic Provincial Contra les Violències de Gènere a la província Inhambane:
“25 de febrer de 2016: El I Fòrum Provincial Contra les Violències de Gènere d’Inhambane reuneix gairebé 100 persones representant tots els districtes de la província. Més de 40 associacions de dones i/o feministes, més de 40 persones de l’administració pública, una dotzena de persones rellevants de la societat civil i la major part d’ONGDs internacionals presents a la província.
Quan en la sessió sobre les problemàtiques amb què ens trobem, les necessitats i els desafiaments, algú diu: “Hem de fer alguna cosa per millorar la coordinació entre els diferents actors que treballem contra les Violències de Gènere a la província”, ho apuntes en la teva llibreta. Quan comencen a aixecar-se mans per sumar-se a la proposta… una després d’una altra, fins que es converteix en un mar de braços alçats… ho subratlles, ho subratlles una altra vegada, ho tornes a subratllar, li poses 4 símbols d’exclamació i ho encercles. I penses “Per fi! És això! És l’hora de l’estratègia!“
26 de febrer: saltes del llit, el matí fa olor d’ “Aquí hi ha un gran projecte i estem tots a l’una” i tens el cap on t’agrada tenir-lo: donant voltes a mil per hora i a mil peus d’altura. Crides a les contraparts i entitats col·laboradores –Direcció Provincial de Salut, Direcció Provincial de Gènere, Infància i Acció Social, Polícia de la República de Moçambic, Institut de Promoció i Assessoria Jurídica, Fòrum Mulher i Mahlahle– per convocar una reunió… T’estàs fent el projecte a sobre! Caldrà esperar una setmana, Salvi paciència, tants anys aquí i encara no t’hi acostumes… respira…
En la reunió, totes les llibretes mostren el mateix: subratllats, més subratllats, símbols d’exclamació un darrere l’altre i cercles i més cercles. El proper pas és clar: És l’hora de definir una estratègia comuna. Com diem aquí: “Estem junts”!
Amb el suport financer de l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament, al febrer de 2017, es reuneixen de nou, en el II Fòrum Provincial contra les Violències de Gènere d’Inhambane, les mateixes institucions, associacions, lideratges comunitaris i ONGs, i algunes més, que l’any anterior. El tema? Pla Estratègic Provincial Contra les Violències de Gènere d’Inhambane. Tres dies d’anàlisis del Pla Nacional, de lleis, de decrets, d’eines, tres dies de taules de treball, de discussions, de proposar, de suports, de cedir, d’emocionar-se, de preocupar-se i de tornar a emocionar-se, tres dies d’aliances, d’estira-i-arronses, de desacords, d’empaties i al final, la sensació de satisfacció que ens envaeix a tots. Efectivament, estem juntes!
Amb tota la informació recollida el “Comitè d’expertes” treballen durant mesos. Es fan reunions per donar resposta a les propostes amb la resta d’institucions i entitats implicades, es discuteixen, es corregeixen. Més reunions, més correccions, més avanços i, des d’Arquitectura Sense Fronteres, ho veiem créixer i madurar, per, finalment, al novembre de 2017 rebre una caixa enorme… Ve de la impremta: El Pla Estratègic Provincial Contra les Violències de Gènere d’Inhambane és una realitat.
I ara, què?
Ara? Ara seguim i, aquesta vegada, totes juntes.
