Disseny participatiu de l’espai urbà amb especial atenció a col·lectius vulnerables
Promovem el dret a la ciutat i la cohesió social acompanyant processos de planificació urbana i de creació d’espais públics orientats a la construcció de ciutats més inclusives, sensibles amb les persones amb un grau més alt de vulnerabilitat.
País: Moçambic
Estat Actual: En curs
Data d’inici: 2018
Àmbit de Treball: Cooperació internacional
Contrapart i col·laboradors: Direcció Provincial de Gènere, Infància i Acció Social (DPGCAS), Associação dos Paralegais de Inhambane, Fórum das Associações Moçambicanas dos Deficientes (FAMOD), Handicap International, Conselho Municipal de Inhambane (Ajuntament d’Inhambane)
Pressupost: 200.000€
Finançadors: Ajuntament Barcelona
Beneficiaris: Habitants i usuaris dels espais públics d’Inhambane. Especialment persones amb diversitat funcional.
Objectius Generals:
- Promoure el dret a la ciutat i la cohesió social mitjançant la provisió de
béns públics locals, des d’un enfocament de drets i d’equitat de gènere. - Ampliar les capacitats institucionals i ciutadanes per promoure la
gobernanza democràtica local.
Objectius Específics:
- Acompanyar els processos de planificació urbana i de creació d’espais públics orientats a la creació de ciutats més cohesionades i més sensibles amb les persones amb discapacitats físiques.
- Enfortir els sistemes públics (o amb vocació de servei públic) de provisió de béns públics en l’àmbit local, amb una èmfasi en els col·lectius més vulnerables com la infància.
- Promoure i defensar l’exercici efectiu dels drets humans i dels DESC en l’àmbit local, i dels drets de les dones i del col·lectiu LGTB en condicions d’igualtat.
- Acompanyar els processos d’enfortiment institucional i el disseny i gestió de les polítiques públiques municipals dels països i ciutats socis.
- Ampliar les capacitats del personal tècnic i polític de les institucions publiques de les ciutats sòcies, especialment dels mecanismes de rendició de comptes o sistemes de garantia.
- Fomentar la participació, el diàleg i la concertació entre les institucions municipals i la societat civil dels països i ciutats socis, posant especial èmfasi en la participación de la infància com a subjectes de dret, als espais de presa de decisió municipal.
Context
El 9,9% de la població de Moçambic (190.000 persones) són persones amb diversitat funcional segons es va estimar en el 2005, i d’aquestes, un 3% viuen a la província d’Inhambane, segons les dades del 2007.
D’aquest quasi 10% de població amb diversitat funcional, el 77% pateix discapacitats físiques, el 16% presenta discapacitats mentals i el 7% té ambdues discapacitats. Pel que fa al gènere de les persones amb diversitat funcional, el 54% són homes i el 46% són dones, segons dades del 2005. El percentatge més elevat d’homes amb diversitat funcional s’atribueix principalment al fet que els homes van participar més activament en la guerra, i, per tant, van patir la guerra sobre el propi cos.
Les condicions de vida de les persones amb diversitat funcional són més precàries que les de la resta de la població com demostra la diagnosi realitzada el 2010 per Handicap International, que indica que les persones amb diversitat funcional tenen un nivell d’escolarització més baix i una taxa de desocupació més elevada respecte a la resta de la població. A més, sovint viuen discriminades en les pròpies comunitats i fins i tot, en alguns casos, són discriminades per les famílies.
La primera política nacional per a les persones amb diversitat funcional va ser aprovada a Moçambic l’any 1999. No obstant això, aquesta normativa mai ha estat implementada completament. Com a conseqüència, les persones amb diversitat funcional segueixen havent d’enfrontar-se als desafiaments següents:
- Falta d’accés als serveis públics
- Edificis i mitjans de transports inaccessibles
- Estereotips generalitzats i discriminació
- Baixos nivells d’educació i alfabetització a causa de la falta d’accés a l’educació
- Exclusió de l’ocupació i oportunitats de subsistència.
El creixement econòmic de Moçambic és fort, però les ciutats presenten certes dificultats per respondre efectivament a aquest creixement. Un dels reptes clau és la necessitat de suport governamental a escala municipal per garantir que la població més desfavorida també es beneficiï del creixement econòmic del país.
Actualment el Municipi d’Inhambane té una forta línia de treball per a la remodelació de carrers i espais públics, per tant, considerem que és un bon moment per construir una ciutat més inclusiva.
Garantim el dret a la ciutat dels col·lectius més vulnerables
Construim societats justes, pacífiques i inclusives
Objectius del projecte
L’objectiu del projecte és fomentar trobades participatives per al disseny dels espais públics del Municipi d’Inhambane basant-nos en els criteris d’accessibilitat universal i seguretat, incorporant la perspectiva de gènere i inclusió.
Aquest projecte no només pretén potenciar la inclusió social dels col·lectius més vulnerables, amb especial atenció a les persones amb diversitat funcional donant-los a conèixer els mecanismes per a exigir que es compleixin els seus drets i empoderant-los; sinó també vol sensibilitzar tant a la societat civil com a les institucions públiques.
La proposta neix a partir de detectar la dificultat d’accés a l’espai públic del col·lectiu de persones amb diversitat funcional i la falta de seguretat dels carrers del municipi. L’anàlisi i identificació d’aquestes mancances s’ha fet conjuntament amb el Municipi d’Inhambane (CMI, concretament amb les Vereaçõés
d’urbanisme i acció social), la Direcció Provincial de Gènere, Infància i Acció Social (DPGCAS), l’Associação Dos Paralegais d’ Inhambane i el Fórum das Associaçõés Moçambicanas dos Deficientes
(FAMOD). Aquestes entitats formaran part de l’equip de treball durant el projecte per dur a terme les activitats i prendre decisions.
El projecte s’organitza en dues fases:
1ª Fase:
- Anàlisi de la situació i de les polítiques actuals en relació als col·lectius de
persones amb diversitat funcional. - Definició i implementació d’estratègies de sensibilització i capacitació d’institucions públiques.
2ª Fase:
- Anàlisi tècnica i social d’un barri en concret on es determinarà l’espai a treballar i
es definiran les millores a implementar, a través d’un procés participatiu.
El dret a la ciutat es fonamenta en la participació en la vida pública
Com ho farem?
El dret a la ciutat és l’eix principal del projecte, atès que l’objectiu d’aquest es basa a millorar la participació en la vida pública, amb especial atenció al col·lectiu de persones amb diversitat funcional.
Per promoure i defensar l’exercici efectiu dels drets humans, treballarem una línia molt important de sensibilització en la primera fase del projecte, amb la finalitat que la població entengui i valori les dificultats que tenen les persones amb diversitat funcional i la importància de la seva inclusió social a través d’afavorir l’accessibilitat universal.
Així mateix, treballarem des de la perspectiva de gènere la seguretat als espais públics, repensant-los des de l’experiència quotidiana mitjançant l’acció comunitària per promoure la diversitat social sense discriminacions i fomentar l’exercici real dels drets de les dones.
A través de processos participatius s’abordarà el disseny dels espais públics donant veu a les persones que els habiten, amb la idea de detectar necessitats i conflictes per després acompanyar les institucions públiques (Municipi d’Inhambane) en el procés de planificació i disseny urbà.
Ens agradaria especialment comptar amb la participació activa de les dones, valent-nos de mecanismes que respectin la individualitat i privacitat, oferint-los que participin sense pressió ni coacció.
La participació és en si mateixa una eina que afavoreix la rendició de comptes, en aquest cas concret, per part de les institucions públiques. Com la transparència, es garanteix quan la societat civil participa en la presa de decisions i en la definició d’estratègies municipals juntament amb les institucions. A través d’aquesta participació i inclusió de la societat civil en la política, es promou la governança democràtica i horitzontal, així com l’enfortiment institucional.
Fomentarem el diàleg, el consens entre entitats i institucions i la governança democràtica a través d’espais comuns de coordinació. Al seu torn, el personal tècnic del municipi i les associacions veuran ampliades les seves capacitats tant en matèria de planificació urbana com de definició i aplicació d’estratègia de sensibilització.
A partir d’aquests processos volem obtenir una guia de bones pràctiques que inclogui en els protocols de disseny dels espais públics, donant suport d’aquesta forma a l’enfortiment de les institucions i l’acompanyament en el disseny de les polítiques públiques municipals.
Finançador del projecte: Ajuntament de Barcelona
