Objectiu general: eliminar les violències basades en el gènere i garantir una assistència adequada a les víctimes
Una treballadora del Centre d’Assistència Integral (CAI) a víctimes de violència de gènere mira per la finestra del Gabinet Policial a l’hospital de Chicucue, en Maxixe.
Context
Encara que no existeixen dades sobre el nombre de morts que la violència masclista causa a l’any, segons dades de l’ONG moçambiquesa Fòrum Mulher, 6 de cada 10 dones són víctimes de violència domèstica a Moçambic i, segons xifres governamentals, a Moçambic, el 54% de dones, segons l’Estat, són víctimes de la violència masclista (MV).
El país ocupa el lloc 139 d’un total de 188 en índex de desigualtat de gènere, segons l’informe de PNUD de 2016. A més, les dones estudien de mitjana dos anys menys que els homes; corren un risc 4 vegades més gran de contagi de VIH que els homes, i una de cada tres pateix violència física o sexual, segons Metges del Món.
Aquesta situació està causada per diversos factors, que van des d’una profunda i marcada prevalença dels rols de gènere, que limiten a la dona al treball reproductiu i als espais domèstics, fins a una manca d’accés a recursos socials com educació o informació. Tot això en el si d’un context cultural d’arrels molt patriarcals, on la violència és un fet socialment acceptat com a instrument legitimador del poder de l’home sobre la dona.
L’any 2012, el consell de ministres de Moçambic va aprovar l’anomenat Mecanisme Multisectorial d’Atenció Integrada a les dones víctimes de violència (MMAIMVV), una sèrie de mesures i lleis destinades a donar una assistència social de qualitat a les dones víctimes de violències. Aquest mecanisme, regulat pel Ministeri de Gènere, Infància i Acció Social (MGCAS) es desenvolupa a través dels CAI, Centres d’Atenció Integral a les Dones Víctimes de Violència.
L’objectiu d’aquests centres és que les dones hi puguin tenir una assistència múltiple centralitzada en un únic espai. D’aquesta manera es facilita el procés burocràtic i es minimitzen els desplaçaments que, d’una altra manera, una dona ha de fer per posar una denúncia per violència de gènere (hospital, polícia, diferents ministeris, etc).
Façana d’un CAI.
Però hi ha moltes limitacions i dificultats en l’aplicació del dret a l’assistència integral, així com en la construcció i implementació de CAI operatius. D’una banda, perquè la falta de fons fa impossible que es prioritzi l’assistència psicosocial en les unitats sanitàries. De l’altra, perquè recórrer a prendre mesures legals davant de casos de violència de gènere troba serioses resistències en el si familiar i comunitari, on moltes vegades aquesta violència es justifica.
En un país on no hi ha una cobertura social de qualitat és a les comunitats on es teixeixen les xarxes de suport financer, de seguretat i social. Per això, les dones prefereixen no denunciar per por a ser expulsades d’aquesta comunitat a l’interposar una demanda legal (que moltes vegades no s’arriba enlloc ni té resultats efectius). A més, l’assistència legal és encara poc accessible, a causa dels alts costos judicials. Davant d’aquesta situació Arquitectura Sense Fronteres desenvolupa, des de fa anys, un pla estratègic per combatre les violències basades en el gènere, que s’està implementant en diverses localitats de la província d’Inhambane.
La nostra feina a Inhambane
Entenem que hi ha tres línies de treball fonamentals per aconseguir l’objectiu de eliminar les violències de gènere a Moçambic, i que totes elles s’han de treballar al mateix temps i en paral·lel:
- proporcionar a les institucions eines per desenvolupar el seguiment dels casos de VBG
- formar les institucions i els líders locals en matèria de gènere,
- sensibilitzar la població civil, proporcionant informació de qualitat sobre els seus drets i les seves possibilitats.
Aquestes tres línies constitueixen els tres pilars sobre els quals se sustenta el nostre pla estratègic de Violències Basades en el Gènere.
Pilar 1: proporcionar a les institucions eines per desenvolupar el seguiment dels casos de VBG.
En primer lloc, vam treballar amb el Ministeri de Gènere, Infància i Acció Social (MGCAS) en la implementació d’eines per a l’assistència de les dones. Concretament, amb la construcció de nous CAI i amb la millora dels que ja hi ha. A més, estem treballant amb la Universitat Pedagògica de Maputo per implementar un sistema informàtic que ajudi a la sistematització de dades sobre casos de violència de gènere, la qual cosa permetrà a les autoritats realitzar un seguiment del nombre de víctimes i d’agressions.
D’altra banda, proporcionem eines per a la gestió de casos de violències de gènere. Es tracta de compartir una sèrie de protocols, a més del nostre propi pla estratègic, per treballar al costat del ministeri en la planificació i la gestió dels casos de violència.
Pilar 2: formació
Com és lògic, perquè l’assistència funcioni de forma efectiva, cal que les autoritats competents estiguin formades en matèria de violència de gènere. En un context patriarcal, on els cossos institucionals estan formats en la seva gran majoria per homes, moltes vegades no hi ha un veritable interès ni una consciència sobre el tema, i això fa que les dones puguin sentir que no tenen cap suport durant el procés de denúncia.
En ASF treballem per a la formació de l’equip tècnic i de funcionaris implicats en l’assistència a les víctimes. Però amb això no n’hi ha prou. Cal fer, paral·lelament, una tasca de formació amb aquelles persones que ostenten posicions de poder dins de les comunitats: líders comunitaris, líders religiosos, llevadores, etc. Tots aquests actors tenen una influència directa sobre les dones i sobre la seva decisió d’acudir a vies legals i institucionals. Per això, per aconseguir una entesa real entre les dones i els centres d’assistència, cal treballar per a la construcció d’una relació de confiança entre institucions i comunitats.
Pilar 3: sensibilització general de la població
No serveix de res aconseguir un bon funcionament del servei d’assistència dels CAI, o un seguiment dels casos de violència de gènere formalitzat i fiable, si les dones víctimes d’aquestes violències no confien en el procés institucional i continuen sense denunciar.
Aquest punt constitueix el nostre major repte, ja que per canviar aquest aspecte és necessari un canvi no només estructural, sinó social i cultural. Des que vam celebrar el primer Fòrum de participació de la dona, a Inhambane, hem continuat treballant en la sensibilització de la població –de les dones i les nenes com a titulars de drets, però també dels homes com a titulars de responsabilitats–. Per això, organitzem diferents tallers, jornades i esdeveniments amb la voluntat de connectar amb les comunitats i fer reflexionar sobre les situacions de violència que tenen lloc cada dia al país.
Aconseguir donar resposta a les causes estructurals de la desigualtat, suposa, al seu torn, superar un dels majors obstacles per al desenvolupament humà universal.
Els nostres projectes
Què hem fet?
- Reforç de les capacitats de les entitats públiques i de la societat civil vinculades a la lluita contra la violència de gènere a la província d’Inhambane (setembre 2015 – març 2016).
Què estem fent?
- Scale-up del sistema de recollida de dades del Mecanisme Multisectorial d’Atenció Integral a Víctimes de Violència al 3 CAI de Moçambic.
- Mecanismes d’atenció multisectorial, prevenció i empoderament de les dones en situació de violències masclistes a la provincia d’Inhambane.
- Suport a les entitats públiques i a la societat civil en el procés participatiu d’el·laboració d’estratègies i eines contra les violències de gènere a la província d’Inhambane.
- Construcció d’un CAI per reforçar les capacitats de les institucions públiques i de la societat civil vinculades a la violència de gènere i altres violències per discriminació al districte de Zavala, Moçambic.
