Aprofitant la diada de Sant Jordi, més que animar-vos a comprar llibres, preferim fer intercanvi de lectures i convidar-vos a descobrir alguns títols imprescindibles.
Ens agradaria compartir lectures que han inspirat la nostra forma de cooperar per imaginar i construir ciutats més justes i equitatives.
Maria Grande, responsable de la demarcació de Catalunya d’Arquitectura Sense Fronteres, ens ha fet un munt de propostes, que hem afegit a les lectures que teníem a la llista. Alguns dels llibres que ella ens anima a llegir us poden ajudar a aproximar-vos a un continent tan apassionant com és Àfrica, i sap de què parla ja que n’és una gran coneixedora.
Si us agrada llegir, potser us passa com a nosaltres, que fins i tot ens agrada tant o més parlar sobre llibres i les lectures que ens han marcat! Esperem, doncs, obrir un debat sobre lectures inspiradores i, no cal dir, que ens encantaria que ens fessiu arribar els vostres suggeriments.
En el nostre llistat de llibres apassionants trobareu:
La ciudad compartida. Conocimiento, afecto y uso de María-Ángeles Durán. Ediciones del Sur. 2008.
Reflexió sobre les relacions entre el disseny, la ideologia i el compromís. Anàlisi de la memòria de la ciutat: presències i les oblits en els noms, les icones, els itinerais i espais escènics de les ciutats espanyoles. Estudi dels usos i afectes dels ciutadans i com es relacionen amb l’entorn urbà. Assaig sobre el temps de la ciutat i els temps dels ciutadans. Reivindicació de la desigualtat de gènere que es fa palesa en els espais interiors i espais domèstics.
Pequeño tratado del decrecimiento sereno de Serge Latouche. Icaria Editorial. 2009.
Serge Latouche és un dels ideòlegs més coneguts del decreixement. Per aquest expert en relacions econòmiques i culturals entre nord i sud, encara estem a temps d’imaginar, serenament, un sistema basat en una altra lògica: una societat del decreixement. Vivim en un planeta de recursos finits, així que no es tracta només d’una opció.
La otra Africa: Autogestión y apaño frente al mercado global de Serge Latouche. Editorial Oozebap. 2009.
Al marge de l’abandó de l’Àfrica oficial, al costat de la decrepitud de l’Àfrica occidentalizada, existeix una altra Àfrica plena de vida. Una Àfrica dels exclosos de l’economia mundial i de la lògica imperant, que no es rendeix: viu i vol viure, fins i tot si ha de fer-ho a contra corrent.
És l’Àfrica de l’anomenada “economia informal”, però qualificant d’informal es tergiversa el seu caràcter original de reacció social creativa i innovadora enfront del fracàs del desenvolupament.
Ciudades para la gente de Jan Gehl. Ediciones Infinito. 2014.
L’arquitecte danès Jan Gehl és un dels principals impulsors de l’urbanisme que tingui com a objectiu dissenyar ciutats més habitables.
“Els arquitectes influeixen en la vida de la gent, però per què no pensen en ella?”
És essencial entendre que les ciutats són humanes, ja que són éssers humans els qui les habiten. Grups de persones que comparteixen un espai comú en una acció d’intercanvi social continu i amb el carrer com a símbol del seu antropocentrisme.
La ciudad de los niños de FrancescoTonucci. Editorial Grao. 2015.
El llibre ens parla d’una nova filosofia de govern de les ciutats que té com a referència als nens i les nenes, amb la seguretat que una ciutat sensible a les necessitats de la infància serà millor per a tots. L’obra recupera les parts de la Convenció dels Drets del Nen de 1989 que reconeixen la ciutadania plena dels nens i proposa línies d’actuació. Nens i nenes es converteixen, d’aquesta manera, en el paradigma de les diversitats i representen a tots els exclosos de les decisions i del poder. En l’actualitat, més de dues-centes ciutats a Espanya, Itàlia, Argentina, Uruguai, Colòmbia, Perú, Xile i Líban s’han sumat a aquest projecte.
Informe Lugano de Susan George. Icaria Editorial. 2008.
Noam Chomsky ha dit d’aquest llibre, que porta com a subtítol “Cómo preservar el capitalismo en el siglo XXI” i que ja porta 14 edicions, que és “un llibre alhora brillant i aterridor, que hauria d’estar en la taula de nit de cada líder polític d’Occident. Una obra que mereix convertir-se en un betseller, ja que el nostre futur comú seria més segur si això succeís.”
Ciudades rebeldes de David Harvey. Akal. 2013.
Molt abans que es creés el moviment 15-M o Occupy Wall Street, les ciutats s’havien convertit en focus de la política revolucionària, on emergien els corrents més profunds del canvi social i polític. Les ciutats han estat centres de l’acumulació capitalista i línia del front en les lluites pel control de l’accés als recursos urbans així com de la qualitat i organització de la vida quotidiana. A qui correspon aquest control de la urbs, als financers i promotors immobiliaris, o al poble?
Us deixem una bona ressenya sobre el llibre escrita per José Mansilla, de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà de la Universitat de Barcelona.
La llista de llibres és interminable i per això us demanem que ens ajudeu a completar-la! Quins llibres us han ajudat a imaginar la ciutat?
