Crònica de la Conversa-debat sobre habitatge protegit “Volem el 30%”

 

Dijous passat, dia 20, va tenir lloc la Conversa-debat, amb experts en el sector, sobre la mesura de destinar el 30% de totes les noves construccions i totes les reformes integrals a la ciutat de Barcelona a habitatge protegit. Hi participaven la PAH, Sindicat de Llogaters, Observatori DESC, i Assemblea de barris per un turisme sostenible.

Per tots aquells que no hi vau podeu assistir, però que us interessa tenir informació sobre aquesta mesura, en Lluís Alzina, que forma part de l’equip de cooperació local, ha recollit algunes de les intervencions que considera més rellevants de la conversa mantinguda a la Lleialtat Santsenca.

 

VOLEM EL 30%

  • Ponents de l’acte*:

    • Carme Trilla Bellart, economista especialista en habitatge.
    • Maria Rubert de Ventós, arquitecta i catedràtica d’urbanisme de la UPC.
    • Martí Batllori, jurista i coordinador del Grup de Treball d’Habitatge i Pobresa energètica de la Taula del Tercer Sector.
    • Camille Mialot, jurista de Paris.
    • Irene Escorihuela, jurista i politòloga. Grup promotor del 30% 
 *al final del text trobareu un breu biografia de cada un.
  • Per que era necessària la mesura?

Carme Trilla:

“És una mesura entre moltes altres que és necessari que s’apliquin. El problema de l’habitatge és molt complex.”

“La llei de l’habitatge del 2003-2004, ja contemplava que una part dels habitatges de nova construcció es destinessin a habitatge social. Aquesta proposta el que fa és dir el mínim que s’ha de destinar a habitatge social, i incloure el habitatges de rehabilitació.”

“Aquesta mesura s’inspira en les mesures que ja existeixen a París”.

“Fins ara per intentar resoldre el problema de l’habitatge, les mesures que s’han pres són curt-placistes. Aquesta seria una mesura a llarg termini, el que se’n diu, una mesura estructural.”

Maria Robert:

“Com distribuïm l’habitatge assequible a la ciutat?” Exposa diferents casos de com s’ha distribuït l’habitatge social en diferents ciutats. Comenta el llibre de Josep Lluís Sert Can Our Cities Survive?An ABC of Urban Problems, Their Analysis, Their Solutions, en el qual es parla d’aquest tema. 

Cita el cas exemplar de la Casa Bloc, situada a Sant Andreu (Barcelona), aprofitant aquest cas, remarca que un dels fets més importants, no és tant la ubicació de l’habitatge, sinó que l’edifici sigui de qualitat i salubre.

També comenta unes publicacions del COAC de 1953, en que es preocupaven per la problemàtica de l’habitatge, i localitzaven les zones de barraques. “Ara sembla que això no els preocupa”.

“Les mesures preses anteriorment per resoldre el problema de l’habitatge van consistir majoritàriament en netejar-eliminar zones de barraques, i construir en el seu lloc gran blocs, polígons d’habitatge”.

Explica el cas de París: en el seu moment, el pla Cerdà, era molt més igualitari que el pla urbanístic de París. En el 2001 es va aprovar una llei que obligava a destinar el 20% de l’habitatge construït a habitatge social. Després de 15 anys, s’han creat 76.000 habitatges protegits i la ciutat disposa d’un total de 223.000 habitatges protegits. També compten amb altres mesures, com ajuts per accés a l’allotjament. En el cas de París, la promoció privada se sent molt afavorida pels ajuts del govern. “És la mateixa iniciativa privada qui promou l’habitatge social”.

Irene Escorihuela:

“Per què es vol impulsar aquesta mesura? Per les actuals dificultats d’accés a l’habitatge, manca d’habitatge públic (2% solament), desnonaments, etc.”.

“Es fan moltes coses des de col·lectius i entitats, però no n’hi ha prou, és necessari canviar les lleis, que han de ser mesures factibles, que l’Ajuntament les pugui aplicar i siguin jurídicament segures.

  • Què més es pot fer?

Carme:

“No hem de pensar només en l’habitatge social produït per l’administració. La mesura del 30% va dirigida al sector privat perquè també s’involucri en la producció d’habitatge protegit”.

“L’habitatge protegit no pot tenir una durada determinada. Fins ara, els habitatges protegits, perden la seva qualificació al cap d’un temps. Si això no hagués passat, a la ciutat de Barcelona, ara mateix tindria més de 100.000 habitatges socials”.

Camille:

“A ciutats de França, a qui compleix el 30%, se li permet construir més”.

“S’utilitza molt el dret de tempteig tant en venta com en lloguer”.

“No es pot pujar el lloguer de forma especulativa”.

  • Viabilitat de la mesura

Irene:

“S’han demanat reforços d’informes jurídics i econòmics per recolzar la mesura. Hi ha total seguretat de que la norma està ben fonamentada”.

–A preguntes del públic, es demana si la norma contempla incentius pels promotors?

“Sí que s’han plantejat però no s’han concretat. Es planteja accelerar i facilitar les llicències a qui compleixi la normativa”.

Conversa - Debat "Volem el 30%"

Estarem atents a l’aprovació definitiva de destinar el 30% de totes les noves construccions i totes les reformes integrals a la ciutat de Barcelona a habitatge protegit, que s’ha de votar en el pròxim 28 de setembre al ple de l’Ajuntament de Barcelona.

A París amb 15 anys d’aplicació d’una norma similar, s’han produït uns 76.000 habitatges protegits, sense conflictes amb els promotors privats.

Enllaços i informació extreta de l’esdeveniment creat al facebook “Volem el 30%”:

 

Compartim unes petites bios del ponents extretes de la comunicació de l’acte: 

👉 Carme Trilla Bellart, economista especialista en habitatge.

Ha assumit responsabilitats, majoritàriament en el sector públic, i com a consultora privada, totes elles relacionades amb el sector de l’habitatge i sempre dins de l’especialització que ha anat consolidant d’anàlisi del sector immobiliari i de la construcció d’habitatges, des dels vessants social, econòmic i de polítiques públiques. Des de l’any 2004 i fins al gener del 2011 va ocupar els càrrecs, primer de Directora general d’Habitatge i, després, de Secretària d’Habitatge, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, des d’on va impulsar la Llei del dret a l’Habitatge, aprovada pel Parlament, el desembre de 2007 i el Pacte Nacional per a l’Habitatge 2007-2016, entre d’altres. Posteriorment va col·laborar amb Càritas Barcelona com a responsable d’acció social i del servei d’intermediació en l’habitatge. Actualment és també presidenta de la Fundació Hàbitat3 i de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge a Barcelona.

👉 Maria Rubert de Ventós, arquitecta i urbanista significada i amb llarga trajectòria.

Arquitecta per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1981) i Doctora per la Universitat Politècnica (1993), és catedràtica d’Urbanisme a l’ETSAB (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, la primera dona a obtenir la càtedra a tot l’Estat), responsable del programa de Doctorat d’Urbanisme i del Màster de Paisatgisme del Departament d’Urbanisme UPC.
També ha impartit docència en universitats als Estats Units, Xile, Alemanya i Itàlia. Ha realitzat treballs sobre transport urbà a la regió de Barcelona i sobre transport metropolità de diverses ciutats. En especial en patrimoni, espais públics i espais verds, la mobilitat i el transport a les ciutats de Barcelona, Madrid i Cartagena on ha dissenyant plans directors i de ordenació.

És coautora de l’ampliació del Congrés dels Diputats de Madrid i ha realitzat diversos projectes urbans i de paisatge per a les administracions públiques, entre d’altres el Projecte Director per a l’Àrea Olímpica de la Diagonal (Barcelona 1992), l’Ordenació de l’àmbit Besòs-Mar (2000), Pla 22 @ Perú – PereIV per al Poble Nou. També destaca per la seva activitat divulgativa a la premsa, motiu pel qual va obtenir el Premi Nacional d’Urbanisme d’Espanya 2004 en la categoria d’iniciativa periodística, per les seves aportacions a la difusió i al debat sobre temes referits a la ciutat de Barcelona.

👉 Martí Batllori, jurista i coordinador del Grup de Treball d’Habitatge i Pobresa energètica de la Taula del Tercer Sector.

La Taula del Tercer Sector és la institució que representa el conjunt de les entitats socials catalanes. Agrupa 35 federacions i grans organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya, les quals representen i aglutinen en conjunt a més de 3.000 entitats socials no lucratives. És una Entitat Declarada d’Utilitat Pública.

Advocat, especializat entre d’altres en dret mercantil i concursal. Ha col·laborat amb la PAH i l’Observatori DESC en l’impuls de dues iniciatives legislatives populars, una al Congrés, la ILP Hipotecaria; i l’altra al Parlament català, la ILP Habitatge, que fou aprovada per unanimitat i esdevingué la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica; així com en suport jurídic a les anomenades organitzacions.

A l’actualitat, vicepresident de Càritas Catalunya.

👉 Camille Mialot, doctor en dret, advocat especialista en dret públic i Maître de conférences a la Facultat de Dret de Sciences-Po on és responsable del curs «intervention publique sur le sol et la construction».

Especialista en dret a l’habitatge i dret a la ciutat, al desembre del 2017 va participar a Barcelona a la Jornada “Deu anys de la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya”, on va explicar l’experiència francesa de la Llei d’habitatge DALO (droit au logement oposable), que va instituïr a França el dret exigible a l’habitatge i mesures en favor de la cohesió social.

👉 Irene Escorihuela, jurista i politòloga, màster en advocacia.

Membre del Grup Promotor de la moció Lloguer públic a Barcelona. Directora de l’Observatori DESC, participa al Sindicat de Llogateres, entre d’altres espais de defensa del dret a l’habitatge i a la ciutat. Té experiència en l’àmbit dels drets socials i en la seva defensa, tant a nivell local i estatal, com a nivell internacional.

👉 Laura Aznar Llucià (dinamitzadora de la conversa): És redactora del mitjà CRÍTIC: elabora continguts, investiga temes i fa entrevistes. És sociòloga i periodista. Ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació, com Diari Públic, Cadena Ser i la revista Carrer. És coautora del documental “La maternitat, de dret a barrera”, sobre els drets reproductius de les parelles de dones i les dones sense parella masculina.”

 

 

 

 

 

Model. Festival d’Arquitectures de Barcelona és un espai de reflexió i celebració que ens acosta a l’arquitectura experimental i ens ajuda a repensar com volem viure junts i juntes a través de nous models de ciutat i nous imaginaris. El [...]

Un acte obert i gratuït que tindrà lloc a La Lleialtat Santsenca, el divendres 2 de desembre, amb l’objectiu de commemorar el Dia Internacional de les persones amb diversitat funcional. L’objectiu d’aquesta trobada és la de donar resposta a diferents [...]

Aquest any participem en les setmanes de l’arquitectura 2024 de Barcelona estrenant l’exposició Chamanculo C: Construcció col·lectiva de la ciutat. És una exposició itinerant que analitza els reptes del dret a l’hàbitat a través del projecte Hàbitat, desenvolupat per ASFE [...]

Un intercanvi educatiu, basat en el gènere, entre Barcelona i Inhambane Durant els mesos d’abril i maig ha tingut lloc la tercera edició del projecte d’intercanvi Sem Barreiras, aquest cop entre l’Institut Les Corts de Barcelona (Catalunya) i l’Escola Secundaria [...]