Durant els dies 27, 28 i 29 de març d’enguany ASF va col·laborar a la setmana d’Aprenentatge i Servei a la Ciutadania (ApS) de l’Institut Fort Pius de Barcelona. Durant aquella setmana l’Institut va organitzar un seguit d’activitats entorn dels Drets Fonamentals de les persones amb Diversitat Funcional, tractant aspectes com: què és la discapacitat, com podem trencar-ne els estigmes i els prejudicis més propers i com poder assegurar-nos ciutats i centres escolars més inclusius i accessibles.
Arquitectura Sense Fronteres va participar-hi a través del seu Taller “Fem el món accessible”, un taller emmarcat dins el projecte “Defensa del dret dels infants i adolescents per a una vida lliure de discriminacions i violències basades en el gènere i / o en la diversitat funcional a Inhambane. Moçambic” finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Aquest taller es va dividir en dues parts, una de teòrica on es va introduir el concepte de diversitat funcional tot obrint el debat sobre què entenem per discapacitat, si parlem de discapacitat o diversitat funcional i quins impediments es troben en el seu dia a dia, l’emissió del curt-documental “Barreres Invisibles” el qual mostra l’experiència de tres adolescents amb diferents capacitats i el seu accés a l’escola i els obstacles “invisibles” que es troben, finalment, un joc de taula que aporta consciència sobre els obstacles físics que impedeixen una millor mobilitat dins dels habitatges. Posteriorment, una segona sessió, molt més pràctica, on l’alumnat del centre va fer una anàlisi de les barreres arquitectòniques de l’Institut i l’entorn del centre.
Quines millores podem fer a l’espai públic per construir ciutats més inclusives?
A aquesta darrera sessió van trobar desenes de barreres arquitectòniques, tant dins del centre com als voltants de l’Institut, tot imaginant-se essent persones amb diversitats molt diferents entre elles (una dona embarassada, una persona d’edat avançada, una persona amb ceguesa, una persona que es mou amb cadira de rodes, etc.), tot proposant accions de millora per a cada una d’elles. L’objectiu de la sessió era molt clar: conscienciar a l’alumnat que, l’espai com més heterogeni sigui, com més abraci a les necessitats de totes i tots, més accessible i inclusiu serà.
T’has adonat, per exemple, que els interruptors de l’escola no són sempre a una alçada adient, per una persona que es mou amb cadira de rodes, o que les rampes dels espais públics, no sempre tenen un pendent adequat?
Era una de les tantes preguntes que ens vam anar formulant al llarg d’aquests tres dies.
